Detalls del producte

Potser sí…

Recull d’articles i ninots de Josep Vallverdú publicats a la revista El Francolí.

Aquest llibre és un petit compendi i alhora reivindicació de les dues facetes potser menys conegudes de l’escriptor Josep Vallverdú: la d’articulista i la de ninotaire. De manera extraordinària, totes dues han anat a confluir en una publicació mensual local, El Francolí, amb què ha mantingut i encara manté una llarga, noble i productiva relació. I és que el mestre va viure 27 anys a l’Espluga de Francolí i, ja abans d’instal·lar-s’hi, va començar a escriure a la revista que edita el Casal de l’Espluga.

Amb aparicions esporàdiques des del gener de 1986, Vallverdú de seguida es va guanyar una columna fixa d’opinió que va anomenar Potser sí… i que, rebatejada el 2012 com a Tassa i mitja, ha mantingut cada mes de manera gairebé ininterrompuda per retratar la realitat local, la nacional i la global des del seu prisma privilegiat. Tot plegat, amanit des del març del 2020 amb les seves il·lustracions a la secció La Rialleta. Tot un tresor del qual us volem llegar el present recull.

Josep Vallverdú i Aixalà

(Lleida, 9 de juliol de 1923) 

Escriptor, traductor i mestre. N’ha estat especialment prolífica i lloada l’obra de narrativa infantil i juvenil, en què és un dels grans de la literatura catalana, amb el seu gosset Rovelló com a buc insígnia. Ha publicat, tanmateix, més de 300 títols, alguns tan destacats com Proses de Ponent o Indíbil i la boira, i ha conreat tots els gèneres: llibres del ‘jo’, de viatges, assaig, novel·la, poesia o articulisme, en què es concentra el present recull. 

Homenot de Ponent, pocs reconeixements del més alt rang nacional li falten: és membre de l’Institut d’Estudis Catalans i ha estat Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, entre altres. També és fill adoptiu de diversos pobles, com l’Espluga de Francolí, on va residir entre 1988 i 2015. Als seus cent anys, avui Vallverdú continua practicant la seva gran passió, perquè, tal com proclama ell, «escriure és viure».

La revista «El Francolí»

El juliol de 1921, un grup de joves de l’Espluga d’arrels catòliques i inquietuds catalanistes fundava el periòdic quinzenal El Francolí, erigit en «defensor dels interessos morals i materials de la vila». Durant cinc anys, fins que el juliol de 1926 la va prohibir la dictadura de Primo de Rivera, la publicació recolliria notícies de la vila, apunts d’història, informació agrícola o esportiva, però també esdevindria un fòrum de reflexió i polèmica, amb textos que anaven des de poemes a articles polítics i amb la defensa de la llengua i la cultura com un dels principals eixos.

Amb aquest mateix esperit, nom i capçalera,  però periodicitat  mensual, El Francolí reapareixia el febrer de 1983. Ho feia ja, i hi és encara avui com a revista de referència al poble, sota el paraigües del Casal, entitat impulsada per un d’aquells joves que havia estat en la fundació el 1921, l’empresari i mecenes Lluís Carulla i Canals.

El mateix Josep Vallverdú l’ha descrit així aquest 2023: «El Francolí n’és un exemple més de la vitalitat cultural de les nostres viles i ciutats petites. N’hi ha que quadrupliquen els tres mil habitants de l’Espluga i no tenen una publicació així».