
Un conte escrit pels alumnes i mestres de l’Escola Octavio Paz, de Barcelona, amb il·lustracions de Meri Salvador.
Després de conèixer l’Arcadi Oliveres, l’Esperança mira la vida amb uns altres ulls. En aquest conte, ens va narrant diverses situacions quotidianes que l’han fet reflexionar sobre la pau al món, la justícia social i els drets humans.
Aquesta és una història que pretén remoure consciències i, al mateix temps, vol retre homenatge a Arcadi Oliveres.
—————————
Aquest conte va néixer a partir del treball realitzat a l’Escola Octavio Paz de Barcelona en motiu de l’Altar de Muertos que s’hi celebra cada any, dedicat a una persona que hagi mort durant l’últim any i sigui un referent en temes de pau i justícia social.
L’any 2021, l’Altar va estar dedicat a Arcadi Oliveres, i donat el fet que a aquest li agradava molt inventar contes per als seus néts, els alumnes i mestres d’aquesta escola van decidir inventar un conte inspirat en la seva figura.
El conte pretén, d’una banda, homenatjar Arcadi Oliveres, i de l’altra, fer reflexionar els infants sobre temes com el treball digne, la igualtat d’oportunitats, la importància de tenir cura del medi ambient…